Una llàstima, que per a una vegada que el club es topa amb gent que té projectes e idees s’haja de quedar a meitat camí per a patir un altre reinici.
Va dir el president en una de les seues últimes compareixences públiques que el nou propietari – el qual eixirà, si és que ix algun, del procés de venda ja iniciat – es trobarà un VCF millor del que havia fa un any. Però serà així realment? Venint d'un home que no ha tingut objeccions a usar contínuament un doble discurs es podria posar en dubte, o directament descartar-se, la seua nova sentència en roda de premsa. Però anem més enllà de les filies o les fòbies i comprovem si de veritat el VCF de hui dia és millor que el VCF de fa un any. Comencem pel principi, per la pedrera, que és una de les primeres potes del projecte salvista. Més enllà dels resultats en el camp – la funció d'una pedrera no és guanyar partits sinó fabricar jugadors – es pot afirmar que Paterna sí és millor Ciutat Esportiva que fa un any. S'ha instaurat un mètode integral, s'ha invertit en personal qualificat i s'han millorat les instal·lacions. N'hi han mèdics i fisios per als més joves i els entrenadors – que ja no treballen a mitja jornada – no estan obligats a marcar les sessions de treball a meitat vespre per a estalviar en llum. Darrere del seu nom rimbombant la global academy presenta un projecte en ebullició, progressant amb unes línies mestres bé definides. A més, el curt espai de temps emprat en esta millora ho fa encara més meritori. Més si cap al vore al primer equip a tanta gent eixida de Paterna.
Rufete va ser la persona a la qual se li va encarregar la tasca, i després del seu ascens 'al primer equip' ha anat aplicant la mateixa rectitud en els seus plantejaments. Podrà agradar més o agradar menys, però Rufo té un pla, i ho té molt clar. Per a ressuscitar al VCF el de Benejússer ha tirat mà dels vells valors, d'aquell vell llibre d'estil que trairem, i ha tornat a intentar conjugar experiència amb joventut, experiència amb talent emergent. El Mànager General aplica les velles receptes amb l'art de la nouveau cuisine. Fins a les seues apostes més arriscades, com la de Pizzi, s'estan destapant com un gran encert. Ja pocs dubten d'ell, fins i tot els seus haters més odiosos – que ho van utilitzar, i ho seguiran utilitzant, com arma contra Salvo – no troben ja res que retraure-li. La direcció esportiva, igual que va ocórrer amb la pedrera, ha vist ampliat la seua quantitat de tècnics, el seu ràdio d'actuació i les seues competències. No hi ha més diners, simplement la diferència amb el passat és que ara hi ha una idea clara, una idea executada per gent que sí sap on està, què és el que vol i què és el VCF. Important i subtil diferència. Fins amb el canvi d'entrenador s'ha vist que molts jugadors – ahí està Barragán, el principal símptoma que el treball de l'argentí està funcionat – són millors del que havien demostrat fins al moment. Fins i tot una decisió tan controvertida com la de Otamendi – un jugador molt cotitzat – serà un valor afegit que es trobarà el futur amo. Referent a l'estructura esportiva es pot afirmar que el VCF sí és millor que fa un any.
I en oficines?, I en la gent que ha de generar diners? De moment a Dowens no li han descobert virtuts de falo cambotjà, però segueix en la línia dels altres. Idees senzilles, idees clares, idees. La creació d'un club de negocis entre els patrocinadors i empreses associades és una cosa tan bàsica i vella al món dels negocis que mai abans s'havia plantejat en este club. Redefinir el Tour, fent-lo més atractiu i amb més i millor contingut, és altra d'eixes 'fites de caminar per casa' que aporten més del que pareix a primera vista. A més de generar valor de marca, genera fidelitat i realça l'orgull de pertinença. Qualsevol que compare un plànol general del 'vell Mestalla' amb una imatge del 'actual Mestalla' podrà adonar-se del que transmet un club amb un estadi de cadires descolorides pel sol, brutes i esgarrapades per un altre amb un estadi cuidat i presentat amb els seus colors corporatius i els seus grans mites. Màrqueting també és imatge, és fer que el producte entre pels ulls per a poder obrir les carteres. Per a calibrar realment el treball de Dowens caldrà esperar a veure com se les apanya en els assumptes cabdals que té baix el seu comandament. De moment no es sap res de adidas, ni del nou main sponsor, ni de cap altre acord estratègic. Fins a la data l'única cosa visible està destinat a generar imatge de marca, a guanyar posicionament i a dotar de contingut un continent fins ara buit. Encara que això sí, la seua primera gran conquesta és haver racionalitzat la ubicació de les tendes oficials amb el nou espai en la Plaça de l'Ajuntament. Era impropi que un club com este fora invisible en la seua pròpia ciutat, amb les seues tendes en punts cecs, allunyades del centre, allunyades de propis i turistes. En este apartat el VCF també és millor que fa un any, encara que ho direm amb la boca menuda fins saber com es resolen – si és que es resolen en mig d'una venda – els principals contractes de patrocini.
Per tindre el club té fins a un Business Intelligence Manager. Una figura que generalment sol trobar-se en les entitats cotitzades en l'Ibex35 i en les grans multinacionals. Bàsicament és un tipus, amb una sèrie de col·laboradors, que s'encarrega de recopilar tot tipus de dades, informació i demés amb la qual generar mètriques de rendiment, avaluar el model de treball i trobar noves oportunitats de negoci, la seua fi és millorar les deficiències i ajudar a l'empresa a ser més competitiva. En resum, estructuralment el VCF sí és millor del que era fa un any. Però tampoc feia falta molt para ser-lo, cal ser conscients de l'endarreriment que patia la institució a tots els nivells per a que solucions senzilles i coherents sàpiguen a innovació futurista. En el que no trobaran millora alguna els nous propietaris és en l'economia de la societat. Amb un deute estancat i vençut, amb uns ingressos que malgrat tot no han patit cap millora substancial – fins hui – , i amb el ja famós i familiar dèficit estructural que els obligarà com primera mesura d'urgència a haver d'injectar 30 milions per a evitar pèrdues. És cert que el VCF ha canviat molt en un any, però segueix arrossegant els mateixos problemes capitals. El més greus. Ens quedarem amb les ganes de saber si els 130 milions de l'operador per a acabar l'estadi existien de veritat, i altra sèrie de coses que van regar les nostres oïdes amb música celestial. Una llàstima, que per a una vegada que el club es topa amb gent que té projectes e idees s'haja de quedar a meitat camí per a patir un altre reinici.
PD: Encara que haja gent que no ho crega, Salvo ha fet coses i les ha fet bé. Encara no es coneixen casos de persones que hagen mort per dir-les. Altra cosa és la seua actitud o formes en el procés de venda. Que ja és més qüestionable i debatible.