Seqüeles

Amb el que s’estan jugant totes estes castes no es van a quedar de braços creuats veient com un tipus de Singapur els deixa fora de la chupipandi de la qual han format part tota la seua vida.


«Tensió i dubtes entre els patrons» és el nou «tensió i divisió entre els consellers». Els que ens hem criat suportant les guerres que va portar el postrogisme tenim el cul pelat amb tals afirmacions. Sentències llançades a la vora d'un bon vi entre un directiu amic dels seus amics i el receptor de torn, i que sempre acaba de la mateixa manera: en no-res. Hi ha una obstinació insospitada en dinamitar la venda, des del principi, soles que ara fa més riure.

 

El matí anterior al 22/0 la notícia era que existia tal divisió que farien falta fins a 5 votacions per a decidir-se, la fractura era total. Segons informadors veraços, 48 hores abans Pwc havia trencat la seua relació amb la Fundació, i Peter Lim, eixe home, ni tan sols era una de les opcions per les quals votarien ja que havia quedat fora del procés setmanes arrere. Com eixes hi ha un milió des de desembre, i despús-demà seguiran havent, perquè no hi ha cap intenció de posar fi.

 

En un món més assenyat tals desatins passarien factura, però en este, tals assumptes els reporten més audiència, més diners. L'última barbaritat cridada ven més que qualsevol rigor argumentat. Una part de la premsa valenciana s'ha banyat en el més gegantesc dels ridículs en tot el procés, i lluny de retirar-se a llepar-se les ferides, soles fan que augmentar els decibels de la seua esquizofrènia. I d'això, té gran part de culpa l'aficcionat. No és just fer una causa general, ni ficar a tots en el mateix sac. Tenim molts i molt bons mitjos, i molts i molt bons professionals. Ha de ser el militant qui contribuïsca a que la renovació, la fi de l'edat de la caspa, també arribe al seu final entre els mitjans, desactivant a eixa minoria malintencionada. I això depèn de cadascú, de saber buscar entre les bones i moltes opcions que existeixen per a deixar de fer de caixa de ressonància del grupet de sempre.

 

Perquè són els mateixos de sempre. Ja van aconseguir espantar a Juan i Fernando Roig d'esta forma i ara aniran a per Lim si amb això poden carregar-se a Salvo. Importa poc el descrèdit que guanyen perquè a la paraula se l'emporta el vent, no com l'escrita, que perdura i persegueix sempre. I dóna igual qualsevol cosa, bé els serveix unes cadires pintades de taronja o vendre de forma grollera e interessada un fet habitual com escandalós, i els dóna igual perquè l'objectiu és confondre, generar sospites. No han aportat ni una sola prova, ni un sol indici, ni un trist argument consistent, però els ha bastat per a generar una grandiosa ombra de dubte de la qual es serveixen per a donar-se la raó. S'han escrit notícies al·ludint a contractes sense citar comunicats oficials que desmentien la seua existència amb la condició de poder crear una realitat paral·lela i seguir el camí emprès.

 

Ara, no cessen a repetir fins a la sacietat això de "soles ha pagat 22 milions, no 100” com si en este món alguna cosa es pagara en mà. Ni tan sols els fitxatges ho fan. Amb tals arguments pense passar-me pel meu banc a dir-los que com ja vaig pagar 30 mil euros d'entrada pel meu pis no fa falta que els done els 100 mil restants que pactarem. Promet piular la resposta del director de la sucursal.

 

Per descomptat que hi ha coses que no estan clares, i per descomptat que hi ha altres tantes que s'han fet malament o molt mal. Com també algú haurà d'eixir i explicar milions d'assumptes més. Com també hi ha coses que no ens agraden o no ens convencen. Però són tan absurds, estan tan encegats pels seus odis africans que han perdut tot el respecte i la credibilitat – si alguna vegada varen tindre algo d'això–. Demà poden dir que ha eixit el sol i pocs els prendrien seriosament, perquè mai els ha importat el VCF, ni el seu futur, ni el seu progrés. Això és secundari, el que importa en tot açò sempre ha estat el seu substent, mantenir la seua posició de concubina del rei.

 

Però sí hi ha alguna cosa que celebrar en tot este procés. I és que la informació no ha fluït. Per això molts s'han pringat en el ridícul més groller. Comentaris de bar han acabat en portades perquè era l'únic material amb el qual poder colpejar. Gran part del publicat ha estat interessat, bé per parts contràries a l'actual prefectura o per candidatures (KPMG va  portar alguna realment seriosa?) amb molt en joc durant el procés. Interessos, interessos i més interessos.

 

Ara em preocupa el 'després'. Amb el que s'estan jugant totes estes castes no es van a quedar de braços creuats veient com un tipus de Singapur els deixa fora de la chupipandi de la qual han format part tota la seua vida. Si no han tingut objeccions a usar seients pintats com arma o en inventar-se fets a conveniència, amb el nou propietari – és clar, si ix bé la compra – no van a tindre problemes en usar qualsevol cosa que se'ls ocórrega.

 

Tem que les seqüeles que deixe tot açò siguen fins i tot pitjors que les deixades per l'arribada de Paco Roig i la seua posterior caiguda. El setge constant pot ser un fet quan vingen 2 resultats regulars.

 

L'única forma efectiva i real de posar fi al que estiga per vindre serà donar-li al botó de l'off, o a la rodeta a la recerca de noves oportunitats. La pau depèn del vostre dit.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *