La UEFA, com altres organismes esportius, no sol fer marxa enrere i de nou s’ha repetit la història. Tot i que esta vegada, totes les evidències demostraven que la tanda de penals entre els dos equips es va decidir per un clamorós error arbitral.
Tot sembla indicar que la brillant trajectòria del València CF a la Youth League, aquesta mini-Champions organitzada perquè les pedreres dels millors equips europeus es foguegen entre si, ha arribat a la seua fi. I el pitjor de tot, és que este final s'ha decidit en un despatx i no sobre el terreny de joc.
L'"organisme competent" va decidir posposar el veredicte sobre l'eliminatòria entre el Chelsea i el València una setmana per estudiar el recurs presentat pel club de Mestalla, per finalment, decidir tancar el cas i donar per eliminats als valencians. No calia tant estudi, per després donar un veredicte com el que finalment s'ha dirimit.
La UEFA, com altres organismes esportius, no sol fer marxa enrere i de nou s'ha repetit la història. Tot i que esta vegada, totes les evidències demostraven que la tanda de penals entre els dos equips es va decidir per un clamorós error arbitral, tant de l'àrbitre principal com del jutge d'àrea. Una errada tan evident, que fins i tot el Chelsea ho va reconèixer a les seues xarxes socials. Amb tot, el màxim organisme del futbol europeu ha rebutjat la possibilitat de repetir l'encontre com reclamava el conjunt blanc i negre.
Este final, més propi d'un cacic provincià que d'un organisme modern que, segons pot llegir-se a la seua pàgina web, "treballa amb diligència per protegir el futbol i preservar els seus valors essencials" i que "té la responsabilitat esportiva i moral tant de protegir el futur del futbol com de salvaguardar el seu benestar de diversos factors negatius que podrien afectar-lo i que amenacen, entre altres coses, la integritat i l'estabilitat d'este esport". Potser, per a la UEFA, entre estos factors negatius es trobaria l'ús de la tecnologia aplicada a l'arbitratge. Segurament, amb l'argument de no voler acabar amb l'esperit del joc. Un esperit, que altres esports si han sabut modificat i ningú ha alçat la veu ni protestat. És més, a dia de hui, l'aplicació del "ull de falcó" en el tennis no ha fet sinó afegir un element més d'emoció al joc i les imatges de les jugades dubtoses són esperades pel públic i aclamats els seus veredictes. De la mateixa manera, en el bàsquet, els àrbitres poden acudir al "Instant Replay" en qualsevol moment del partit per consultar jugades conflictives i no per això el bàsquet ha deixat de ser un esport emocionant i atractiu per a l'espectador. Com es va poder comprovar el diumenge passat a la Fonteta, on en el darrer llançament de Sergi Llull els árbitres van consultar el vídeo per comprovar si estava o no dins el temps reglamentari.
Tornant al futbol i una vegada consumada la injusta resolució per part de la UEFA, és moment de reconèixer la bona feina realitzada pels jovens valencianistes, comandats en un primer moment per Miguel Ángel Angulo i posteriorment per Javi Sanchís. Esperem poder vore en poc temps la incorporació al primer equip dels Lato, Soler, Sivera, Villalba, Mir i companyia.
I posats a parlar de les categories inferiors, no podem obviar la brillant trajectòria del València-Mestalla, l'equip dirigit per Curro Torres. Un dels més jovens de tota la segona B, amb una mitjana d'edat de vint-i-un anys, l'equip que més córners a favor i que més possessió de pilota té de tot el grup tercer, que està cinc setmanes consecutives sense encaixar gol i que a més ha aconseguit 20 dels 27 punts possibles en camps de gespa artificial, on cal lluitar molt més i que normalment dificulten el joc als equips més tècnics. Un equip que ha aconseguit guanyar nou dels últims onze partits, superant la millor ratxa que ostentava el filial des dels temps de Pep Balaguer, el que l'ha portat a passar d'estar a la zona de descens a situar-se a quatre punts de la promoció a segona A. Potser la categoria on hauria d'estar i on durant molts anys va militar.