Benvingut a casa Rafa!

Rafael Benitez, es va convertir després d’aconseguir el doblet lliga-Uefa del 2004 en el técnic de moda i la sensació del futbol europeu.


Ha passat molt de temps i moltes coses des del ja llunyà u de juny de 2004, data en la que el millor entrenador de la història del Valencia CF, Rafa Benitez, va anunciar sorpresivament la seua decisió de deixar el club de Mestalla.

Ara no és moment d'analitzar amb profunditat les causes d'eixe final traumàtic, però no podem oblidar el fet que l'entrenador, al qui li quedava una temporada de contracte, va rebujar les diferents ofertes que des del club se li feren per a renovar-lo, tant per raons econòmiques com esportives.

Igualment, no hem d'obviar el conflicte més que evident que existia entre l'aleshores director esportiu, Jesús García Pitarch, i el técnic madrileny, recordem la ja mítica frase "Pedí una lámpara y me trajeron un sofá" pronunciada quasi un any abans a l'agost de 2003.

Rafael Benitez, es va convertir després d'aconseguir el doblet lliga-Uefa del 2004 en el técnic de moda i la sensació del futbol europeu. Res paregut al que va generar el seu fixatge a l'estiu del 2001 on fins i tot el conseller Marcelo Safont, representant dels interesssos de Paco Roig a la junta directiva de Jaume Orti, va dir que l'únic Benítez que coneixia era el torero Manuel Benítez "El cordobés".

I és que, el curriculum de Rafa Benítez, fins eixe moment, tampoc era massa brillant: entrenador del jovenil del Real Madrid, del Valladolid, Osasuna, Extremadura i Tenerife.

Va arribar a un equip que venia de perdre dos finals consecutives de la Champions i que havia traspassat a Mendieta el seu jugador més important. Els resultats no acabaven de ser bons i després de cinc jornades sense guanyar i amb molts dubtes el València arribà el 17 de desembre a jugar un partit en Montjuïc contra l'Espanyol. Tot a una carta. Victòria o destitució. Derrota 2-0 al descans. Rafa se la jugà i remontada final amb un marcador favorable al València de 2-3. Des d'eixe moment fins al final de la temporada una espectacular segona volta i campions de lliga trenta-un anys després, amb set punts més que el Deportivo i nou sobre el Real Madrid.

La segona temporada no va ser tan brillant. Eliminats de la Champions en quarts i amb una cinquena posició final en la Lliga, el més destacable d'eixe exercici va ser la inoblidable sentència: "Nos quedan dos meses de aguantarnos" pronunciada al mes d'abril.

Amb estos precedents, res feia presagiar que la següent anava a ser la millor temporada de la història del club. Campions de Lliga i de la Copa de la UEFA i amb la certesa i la sensación de  ser un gran equip, competitiu, fiable, segur de sí mateix i molt sòlid. El secret no era altre que la disciplina, l'ordre tàctic, la practicitat i unes rotacions fetes amb sentit comú, com ningú més ha sabut fer-les a la banqueta de Mestalla.

Ara, torna Rafa a Mestalla, amb un curriculum envejable: una Champions, una FA cup i una Community Shield aconseguides amb el Liverpool, un Mundial FIFA de Clubs i una Supercopa Italiana amb l'Inter de Milà, un altra Uefa amb el Chelsea, una Copa i una Supercopa d'Itàlia amb el Nàpols. Però també arriba qüestionat pel seu nou club, i és que no podem oblidar el que també va dir Rafa al 2003 en referència al que passava al camp del Madrid quan el València el visitava: “En el Bernabéu hay que hacer el doble para conseguir la mitad”.

Tal vegada no arribe mai a conquerir el cor dels madridistes, pitjor per a ells, el que si tinc clar és que per a tots els valencianistes Rafael Benítez Maudes és i serà una part fonamental de la nostra història.

Gràcies Rafa, benvingut a casa!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.