La dècada perduda

Ara fa deu anys, al mes de gener de 2005, el València CF va ser designat per la Federació Internacional d’Història i Estadística de Futbol (IFFHS) com el millor club del món.


Quan arribem este dates es normal fer un balanç de com ha anat el passat any. Encara que quan es tracta d'analitzar la trajectòria d'un equip de futbol, per les característiques del calendari competitiu, estes qüestions solen deixar-se per al final de la temporada. Per eixe motiu, deixarem el balanç del present exercici per al mesos de maig o juny i aprofitarem per fer un anàlisi de la última dècada.

Per a posar-nos en situació, recordarem que, ara fa deu anys, al mes de gener de 2005, el València CF va ser designat per la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol (IFFHS) com el millor club del món, per davant del Boca Juniors argentí i del Manchester United anglés.

Amb esta distinció aconseguia ser el tercer equip de la lliga espanyola en obtindre este guardó, amb anterioritat ho havien aconseguit el FC Barcelona al 1997 i el Real Madrid al 2000 i 2002. La designació del club de Mestalla no va ser cap sorpresa, ja que per eixos anys estavem acostumats a guanyar títols tant a nivell estatal com continental.

Des d'eixe moment, fins l'actualitat, moltes coses han canviat. Als darrers deu anys, el FC Barcelona ha aconseguit l'estratosférica xifra de 26 títols, mentres que el Real Madrid s'ha quedat en 10 i en un permanent estat d'ansietat. Desgraciadament per als nostres interesos, en este mateix període, el València CF sols ha pogut aconseguir un nou títol, la Copa del Rei de l'any 2008.

Es clar que de sempre, Barça i Madrid-Madrid i Barça han sigut els grans equips dominadors de les competicions, però també és cert que deu anys abans, entre 1995 i  2005, el València CF va ser capaç de plantar-los cara i fins i tot superar-los en moltes ocasions. Així, aconseguirem set campionats oficials (2 lligues, 1Uefa, 1 Copa d'Espanya, 1 Supercopa d'Europa, 1 Supercopa d'Espanya i 1 Copa Intertoto) pels onze títols dels madridistes i els huit dels barcelonistes.

A banda dels títols i campionats, als primers anys del segle XXI el València CF va ser qualificat com el model a seguir. L'exemple per a la resta de clubs que volien crèixer i convertir-se en alternativa als dos de sempre. I vaja si ens han "copiat". Equips com el Sevilla FC amb huit títols o l'Atlético de Madrid amb set ens han superat i ens han deixat amb la sensació d'haver sigut baixats en marxa d'un tren al que tal vegada no estavem preparats per pujar.

Fins i tot, en la passada jornada de lliga hem perdut la tercera plaça a la classificació històrica de la lliga, al haver sigut superats pels matalafers, 3.320 punts dels madrilenys, pels nostres 3.319. Com es pot observar, des d'aquell gener de 2005 res pareix que siga igual. A la nefasta gestió dels anys en què el club va ser dirigit per Juan Soler, va seguir una etapa on les mentides i el "està embastat" eren el dia a dia del club baix la presidència de Soriano. A continuació es va obrir un període marcat per una austeritat dirigida per una entitat bancària que va conduir a la venda dels millors jugadors: Villa, Mata, Silva, Albiol, Alba, Marchena, baix la presidència de Llorente.

Després va arribar Salvo i la compra del club per part de Peter Lim, amb l'inici d'una nova etapa, esperem més fructifera per a l'entitat. Però no podem amagar la realitat. En estos deu anys, hem perdut l'oportunitat de posicionar-nos entre els clubs punters esportiva i econòmicament.

Esperem que el nou any que ara comença ens done alegries en forma de victòries. Somniar es debades…

Per cert, si a algú li interesa, al ranking de 2015 de la IFFHS, el València ocupa la posició 77 del món, empatat a punts amb el Qarabag Agdam FK d'Azerbaiyàn i per darrere de clubs de la nostra lliga com el FC Barcelona (1), Real Madrid (6), Sevilla (12), Athletic Club (18), Atlético de Madrid (23) i Villarrreal (27).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *