El VCF reinventant el capitalisme

Una vegada es solucione —més ens val pel bé del VCF— Lim serà el VCF i el VCF serà Lim, i esta és una altra de les fantàstiques bestialitats que la valencianitat no capta. El concepte ‘propietari’ no es té clar, ni es preocupa ningú per tenir-ho, per seguir donant motius de riure a cada boutade deixada anar a l’aire.


València i el seu club de futbol són una eina fantàstica. Qualsevol científic agradaria de tindre alguna cosa així en el seu laboratori de proves per traçar teories i escenaris amb els quals llançar prediccions. Ha sigut posar-ho en venda i eixir una d'economistes de quiosc per reinventar les lleis del capitalisme, les de la justícia, l'ètica, i totes quantes regeixen el món en el qual vivim. Importa poc que encara volent, la Fundació, no puga desprendre's dels seus títols per menys del deute contret. Però és igual, el tema de ‘se'l van a regalar al xinès’ ja és una veritat en cercles anacrònics. Anirán tots a la presó, abans Bankia executa la peça i se les ven a Cerberus amb tal de no veure danyats els seus interessos, ni alienats els planetes ningú pot pagar menys de 95 milions per la propietat, però se''l van a regalar perquè ho diuen ells. Que els ve just diferenciar el 4-3-3 del 3-5-2 però han decidit inventar un nou sistema econòmic a nivell planetari. Els que es van ajuntar en aquella farsa per reeducar l'economia després del crack del 2008 haurien d'haver cridat al València CF i preguntar pel seu entorn, els hagueren arreglat el món en un 'periquete'.

 

De moment els passos donats no es distingeixen en res dels habituals. El comprador està executant una auditoria exhaustiva, de gestió, i de balanços, i està tractant que els pufos judicials i urbanístics que han anat aflorant no li esquitxin a ell. Cosa lògica, a ningú li agradaria comprar-se una casa i als tres mesos haver d'asseure's en un jutjat o que et facen pagar una multa milionària per alguna cosa que tu no has fet. A més, l'home és de Singapur, no de Massanassa, el normal és, com a mínim, preocupar-se quan un fulano, soci del banc amb el qual estàs negociant, t'envia un requeriment notarial exigint-te 80 milions per una operació que ningú et va explicar. Molt del nerviosisme de la ‘caspa’ ve d'ahí, de que quede al descobert que la seua gestió de nassos no van ser més que unes vacances remunerades. I com els favors es paguen, i el nou lluny de seguir amb l'aixeta oberta la va tancar, es va acabar això de callar i mirar per a un altre costat per començar a llançar crítiques absurdes, ridícules i grolleres amb tal de confondre al personal. I mira que hi ha on criticar !

 

La paradoxa del VCF és tan bestial que totes les solucions que es van prendre per arreglar el club van acabar convertint-se en problemes gegantescs que ho van enfonsar una mica més. L'últim és Porxinos, amb un risc de retornar més de 160 milions si un tribunal tomba l'operació. En esta ciutat absurda fins al fastig hi haurà qui s'escandalitze fruit de la seua ignorància, però una venda d'estes proporcions, anant tot rodat, són lentes i costoses fins al seu tancament final, i en la qual ens concerneix, a més, estan sorgint problemes pel camí. En qualsevol compra-venda d'este estil els terminis són sis mesos en el millor dels casos, i ací, pretenem que es tanque això en dos setmanes, i tenim la cara d'anar demanant serietat a uns altres.

 

A mi m'aterriria que un comprador haguera tancat la venda en 20 dies després del 17 de Maig sense preguntar d'on ha eixit tal o qual factura que no està en la auditoria comptable de final d'exercici. El handicap en això és que hem perdut massa mesos en concursos absurds, en un procés torticer i ridícul en el qual s'ha demostrat que no hi havia un trist oferent seriós i decent més enllà de Lim i Wanda, les opcions de Salvo. I ara ens entren les presses. A Europa cap compra de club es va oficialitzar abans de l'última setmana d'agost, i parlem de negociacions iniciades al febrer. Si esta es tanca abans del 31 de juliol ens podrem donar amb un cant en les dents, però tampoc escandalitzar-nos si no ocorre. Estem davant una operació complexa, en una operació internacional de molts centenars de milions protagonitzada per un banc intervingut i un milionari que no s'ha fet ric per anar regalant els diners alegrement. I amb un club trampejat fins al cul. Soles arreglar la Fundació costa 100 milions.

 

Una vegada es solucione —més ens val pel bé del VCF— Lim serà el VCF i el VCF serà Lim, i esta és una altra de les fantàstiques bestialitats que la valencianitat no capta. El concepte ‘propietari’ no es té clar, ni es preocupa ningú per tenir-ho, per seguir donant motius de riure a cada boutade deixada anar a l'aire. Estem davant una fauna tan poc preparada i tan escassa d'interès per entendre les coses que ni tan sols saben que vulga o no vulga Lim, tant la UEFA com la LFP, li van a obligar a moltes coses si no vol exposar-se a sancions milionàries i expulsions d'Europa.

 

Per exemple, ara els propietaris estan obligats a sufragar pèrdues milionàries a final d'exercici. Per exemple, no més del 20% de la plantilla pot ser propietat de tercers, en el pitjor dels casos el 80% dels jugadors seran del VCF. Per exemple, per augmentar la teua despesa salarial en plantilla estàs obligat a augmentar els teus ingressos i reduir els teus deutes. Precisament al Man.City li han sancionat per això. I una infinitat més d'assumptes que fa risible el 90% de les coses que es llegeixen i s'escolten a determinats personatges.

 

Però tot això seguirà caient en sac trencat, ningú es pararà a pensar les barbaritats que es donen per bones, i ni perdran el temps a llegir-se el Financial Fair Play que la UEFA posa en funcionament este mateix estiu. Perquè això va d'odis i simpaties, de tindre cassola que posar o no. Seguiran exigint que els deutes es paguen omplint maletins amb bitllets i coses així. Doncs molt bé, escolten, que vos fitxe el FMI.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *