RESPECTE

Si tota la campanya de UEFA queda resumida en un parxe a les mànegues de les samarretes amb la paraula RESPECT i a uns spots televisius poc farem per guanyar el respecte que jugadors, clubs i aficionats es mereixem.


Me considere una persona respectuosa, o almenys això crec. No sóc dels que perden els papers amb facilitat, ni dels que busquen baralla ni bronca. No vaig al futbol per desfogar-me, ni aprofite la figura de l'àrbitre, dels rivals o dels jugadors del meu equip perquè de la meua boca isquen els insults i improperis que de normal no sol dir.

Vaig al futbol amb la il·lusió de vore al meu equip guanyar, cosa cada vegada més difícil, i si a més a més, veig un bon espectacle millor que millor, si guanyar ja és complicat jugar mitjanament bé és quasi un miracle en els últims temps. No m'agraden els aficionats fanfarrons ni els provocadors, no suporte els grups que baix el paraigua de l'animació amaguen conductes racistes, xenòfobes i intolerants. No  aplaudisc les actituds xulesques sobre la gespa, no m'agraden els jugadors que abusen del teatre i del "postureo", intente fugir dels jugadors "tribuneros" buscadors de l'aplaudiment fàcil, capaços de besar-se l'escut de la samarreta només fitxar per un equip.

M'agrada el respecte a les regles i el seu compliment. Entenc el treball de l'àrbitre i la dificultat de decidir en qüestió de segons. Per tot això, em sembla fantàstica la campanya a favor del respecte que va emprendre UEFA fa uns anys. Però al mateix temps, este respecte exigit pel màxim organisme del futbol europeu és el que trobe a faltar quan una i altra vegada el meu club s'ha vist perjudicat per decisions que li han costat caure eliminat en les competicions europees a les últimes temporades. Si fa unes setmanes vam veure com un clamorós error en la tanda de penals eliminava als nostres juvenils en la Youth League, ara hem presenciat com el gol de l'Athletic Club a Mestalla va vindré precedit d'unes mans d'un jugador basc. Estos errors, "humans" s'uneixen als soferts en temporades anteriors: El penal no assenyalat a Zigic al Calderón, el gol en clar fora de joc de M'bia al Pizjuan. Errors tots ells, que amb l'ús de la tecnológia (un simple monitor de televisor) hagueren ajudat a impartir justícia i a fer del futbol un joc més respectuós.

Si tota la campanya de UEFA queda resumida en un parxe a les mànegues de les samarretes amb la paraula RESPECT i a uns spots televisius poc farem per guanyar el respecte que jugadors, clubs i aficionats es mereixem.

D'igual manera, exigisc respecte per part dels meus dirigents, técnics i jugadors, no podem consentir com a entitat esportiva de primer nivell europeu quedar per segona vegada en els últims tres anys fora de les competicions continentals.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.