Final de projecte?

Esta acumulació de càrrecs i tasques en la figura del técnic lus, en lloc de facilitar el treball, ha resultat un entrebanc per al correcte funcionament de l’equip.


Tot pareix indicar que el segon projecte esportiu de Meriton Holdings Limited a València està arribant al seu final quan encara no hem arribat al mes de desembre. En poc més de tres mesos, tot el que s'havia aconseguit esportiva i socialment sembla que ha quedat en res. Pareix que de nou el València CF torna a ser un equip sense ànima ni esperit que només aspira a ser u més entre els mediocres.

Si busquem les causes, o als culpables, podem trobar més d'unes i d'uns. Començant per un planter format quasi al 50% per jugadors sobrevalorats i altres encara per fer i on l'aparició del jove Rafa Mir, tot i que sempre és motiu d'alegria vore a xavals de l'escola debutar al primer equip, no ha fet més que traure a la llum les carències de l'actual planificació esportiva. Si parlem de la planificació, una vegada desaparegut del club Rufete i el seu equip, tot el protagonisme l'ha agafat l'entrenador del primer equip Nuno Espírito Santo. Esta acumulació de càrrecs i tasques en la figura del técnic lus, en lloc de facilitar el treball, ha resultat un entrebanc per al correcte funcionament de l'equip, el que unit als seus més que evidents vincles amb el super agent Jorge Mendes no ha fet més que ficar baix sospita les diferents contractacions fetes durant el passat estiu, moltes d'elles pagades a preu d'or.

En lliga la sensació és que tornem a ser l'equip aspirina que soluciona els problemes dels seus rivals i que és incapaç de guanyar a equips que sols tenen ofici i voluntat. Si en lliga, malgrat la bondat del calendari, no estem als llocs on per història i pressupost ens pertoca, encara podem ser optimistes i pensar que estem a una distància en punts, que no en joc, recuperable respecte als nostres rivals més directes per entrar a les competicions europees. Per contra, on el desastre s'ha fet més evident és a la Champions League on, en un grup que tots haguerem signat abans del sorteig, no hem sigut capaços d'imposar la nostra teòrica superioritat.

El Zenit ens ha superat tant a Mestalla com a Sant Peterburg i a Gent no varem ser capaços ni d'empatar. Amb moltes més dificultats de les previstes, guanyarem als belgues al nostre camp i a l'Olimpique Lyonnais a França, en dos partits on per a ser justos no varem mereixer més que l'empat.

Si la imatge que donem al terreny de joc és preocupant, igual ho és el fet que el nostre entrenador una i altra vegada a les rodes de prensa ens vullga vendre una realitat completament diferent a la que la resta dels mortals veiem a Mestalla o davant el televisor. Eixa actitud, en lloc de clarificar les coses o ajudar el que fa és elevar el grau de cabreig i d'incomprensió entre els aficionats. Una afició, per altra banda, que s'ha quedat sense cap referent al consell directiu, ningú de la terreta que faça d'enllaç entre l'afició i els propietaris.

La propietat, per altra part, crec que ara comença a saber com és i com se les gasta la grada de Mestalla. Si la resposta als preus dels abonaments de la champions es va transformar en la renuncia de molts socis a vore els partits al coliseu valencianista, la resposta al mal joc en lliga, a la indolència dels jugadors, a la poca capacitat del técnic per a reaccionar i a la seua poca empatia ha sigut un seguit de cantic demanant la seua destitució, o la seua dimissió.

Ara la propietat ha de decidir, entre el acabar amb el "Nuno vete ya", preparar-se per a un "Lim tíralo" o el que seria pitjor per a ells començar a escoltar els "Lim vete ya".

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *