Eixe relat repetit, quasi com un mantra, per les històries més o menys oficials del València CF, feren que la figura de Josep Rodríguez Tortajada, el president de l’entitat de Mestalla durant eixos anys quedara en l’oblit.
El segon Fòrum Algirós, organitzat per la Fundació València CF, va servir per retre un més que merescut homenatge a la plantilla que va guanyar el primer títol estatal per al nostre club. Els nostres primers campions, els que van iniciar la llegenda d'un equip conegut al mateix temps que temut per la seua condició de "Bronco y copero". Sense cap dubte, el millor València de la història, guanyador de tres lligues 1941-1942, 1943-1944, 1946-1947 i de la copes de 1941 i 1949 juntament amb dos subcampionats de lliga i tres de copa, el que ens va convertir en el gran dominador del futbol en els anys quaranta del passat segle.
Sense restar-li gens ni miqueta al reconeixement a les nostres llegendes esportives, este segon Fòrum Algirós va servir per saldar un deute històric, una injustícia de les moltes que va generar la nostra darrera Guerra Civil. El València CF, seguint les consignes dictades per les autoritats franquistes, va obviar tota la seua activitat, esportiva i administrativa, durant els anys que durà el conflicte bèl·lic. Eixe relat repetit, quasi com un mantra, per les històries més o menys oficials del València CF, feren que la figura de Josep Rodríguez Tortajada, el president de l’entitat de Mestalla durant eixos anys quedara en l’oblit.
La seua arribada a la presidència del club valencianista, es va produir després de la confiscació del mateix per part del personal de acomodadors del camp de Mestalla, afiliats a la UGT, el 13 d'agost de 1936. El club va passar a ser dirigit per una comissió gestora, formada per socis, jugadors i empleats, en la que destacaven els jugadors Enrique Cano, Carlos Iturraspe, Guillermo Villagrá i els técnics Eduardo Cubells, Luis Colina i Andrés Balsa, juntament a destacades personalitats de la societat valenciana i valencianista. Josep Rodríguez Tortajada, va compaginar la presidencia del club amb les seues responsabilitats com a Tinent d’Alcalde de la ciutat de València. En l'aspecte merament esportiu, des dels primers moments de la guerra, malgrat les seues diverses ocupacions polítiques, no es va oblidar de la gestió esportiva, encarregant-se personalment de l'organització de les competicions esportives més importants disputades durant eixos anys, com la Lliga del Mediterrani o Lliga Catalunya- València i la "Copa de l'Espanya Lliure.
Després de la victòria franquista, Rodríguez Tortajada, va ser empresonat i jutjat. El 5 de setembre de 1939, va ser condemnat a mort per un consell de guerra com a autor d'un delicte d'adhesió a la rebel·lió. La seua sentència de mort va ser commutada primerament per 30 anys de presó, condemna que posteriorment es reduiria a 20 anys.
Però, la gran quantitat de persones, membres de l'aristocràcia local, funcionaris municipals, fins i tot l'alcalde de la ciutat Joaquín Manglano, que van testificar a favor seu en les revisions de les penes, van fer que, el 27 de gener de 1944 se li concedira la llibertat condicional i el 12 maig 1959 la seua condemna quedara definitivament extingida.
Si la seua condemna pels tribunals va quedar extingida, una altra condemna, no dictada per cap tribunal, va quedar oberta fins que a mitjans de 2009 una sèrie d'articles periodístics signats per Vicent Chilet, Miquel Nadal, José Ricardo March i per mi mateix van iniciar el camí cap la seua rehabilitació com el president número tretze del club de Mestalla.
Al gener de 2011, el València CF, va reconèixer a Josep Rodríguez Tortajada com a president de l'entitat entre el mes d'agost de 1936 i març de 1939. Fins a eixa data la seua tasca al capdavant de l'entitat valencianista no havia estat reconeguda, en haver-se donat per vàlida la tesi que durant la guerra el club valencianista no va tindre directiva ni activitat.
Tot i que el reconeixement estava fet, es trobava a faltar un acte públic en què la seua família, ell malauradament ja no està entre nosaltres, sentira l'afecte i l’estima per part del club al què va defensar i del qui mai va renunciar.
Ara ja podem dir que el València CF ha fet justícia.
Cargando ...